Anomenar alguna cosa o algú com a “perfecte”, sembla ser un dels afalacs més bonics que es puguin donar. Però res no està més lluny de la realitat.
Per què? Ser “perfecte” implica un grau de control extrem en que la persona no pot relaxar-se. Als perfeccionistes moltes vegades se’ls qualifica d’intransigents, d’implacables, amb principis dogmàtics i més proclius a l’estrès i l’enuig.
No obstant això, la majoria dels perfeccionistes no estan impulsats per la recerca de la perfecció, sinó que són moguts per l’evitació del fracàs. Ser perfeccionista no es tracta de ser perfecte, sinó de la por a no ser prou bo.
Moltes de les persones que es consideren perfeccionistes crec que se sentiran identificades amb algunes característiques com la de fer les coses el millor possible, a fons, o de forma eficient. També crec que estaran d’acord en que de vegades busquen impressionar els altres. Un exemple pot ser impressionar els amics amb un sopar fet a casa com si fos el d’un restaurant, o bé organitzant el garatge amb la complexitat d’un joc de Tetris.
Però també hi ha signes menys coneguts de perfeccionisme. En aquest primer article us en deixo alguns.
1. Sempre llueix genial
Llueix pel que fa a presència. No hi ha dia que no vagi arreglat segons ho requereixin les diferents situacions socials. No hi ha barba descuidada o esmalt d’ungles estellat.
Portar a l’extrem aquest perfeccionisme en l’aparença és un factor de risc per als trastorns alimentaris. La bulímia i l’anorèxia són sovint signes d’esquerdes a la façana d’un perfeccionita. Tota la pressió que es posa un mateix ha de sortir d’alguna forma i en alguns casos es fa a través d’aquestes malalties.
2. Guarda idees i projectes fins que estan formats
Un perfeccionista prefereix no difondre les seves idees o els projectes en que està treballant fins que no estan llestos. La possibilitat de presentar alguna cosa mig cuita és tan repugnant com sortir mig nu al carrer.
3. Necessita llistes, calendaris i horaris
Necessiten estar organitzats i ser eficients. Són persones molt productives i fan les coses de manera eficaç.
Però de vegades la productivitat no és la meta. Tenir un horari excessivament rígid i una llista incorporada per a la comprovació de tasques pendents, pot fer difícil ser flexible, trobar temps per a un pla espontani o una simple xerrada amistosa.
