Abans de res, saps què és la resiliència? Últimament, per la situació pandèmica actual de la COVID-19, segur que n’has sentit a parlar en moltes tertúlies de la televisió però potser no acabes d’entendre de què es tracta. La resiliència fa referència a la capacitat d’afrontar i adaptar-se a les situacions complicades de la vida. En són exemple, més enllà de la situació actual, el dol d’una mort propera, una ruptura de parella, un acomiadament laboral, una malaltia sobrevinguda… Ser resilient no vol dir que les situacions difícils no produeixin malestar, sinó que tot i el dolor experimentat, la persona es reinventa i segueix vivint en base als aprenentatges d’aquestes experiències.
Tota persona té potencial per a ser resilient. Unes ho tenen més accessible que unes altres. Els factors principals seran la seva capacitat de flexibilitat mental, la tolerància al canvi i a la incertesa.
En una direcció oposada ens trobem les persones més exigents i rígides, les quals tendeixen a necessitar un control elevat de les coses que ocorren a la seva vida. És a dir, tenen el seu propi codi de “com han de ser les coses”. Per aquest motiu, quan es presenten situacions de forma inesperada, tendeixen a bloquejar-se, a negar-les o a enfadar-se contra elles perquè “les coses no havien de ser així”.
Com apuntava a l’inici, tothom pot cultivar la seva capacitat de resiliència. Atura’t i revisa aquests 4 punts i mira si els estàs acomplint o bé cal que hi posis l’accent en algun d’ells:
Promou les relacions socials
Has de recordar sempre que som éssers socials, en major o menor mesura. Però sentir suport emocional, al mateix temps que el pots oferir als altres, t’obre les portes a conèixer més realitats que no solament la teva.
Accepta la realitat tal com és
No sempre és fàcil abraçar la realitat perquè implica acceptar que passaran coses que et faran mal, que no t’ agradaran i que no voldràs. Si vols augmentar la teva capacitat d’adaptació has de reduir el teu temps de queixa de “per què m’ha hagut de passar això a mi?”. La realitat de vegades no és justa, ni fàcil, ni completament atractiva. La realitat, és.
Focalitza’t en pensaments realistes
Com deia en l’anterior punt, no pots fer que les coses negatives no ocorrin, però sí pots tractar d’integrar-la i viure-la d’una altra forma que no et faci el mateix malestar. És a dir, generar nous punts de vista. De vegades, intentar veure aquestes situacions com oportunitats o punts d’inflexió per canviar de rumb, poden ser el punt de partida per generar noves solucions al problema o emoció que t’ ha sobrevingut.
Autodescobreix-te
Posa’t a prova. Busca els teus límits. Tendim a utilitzar sempre els mateixos recursos i fer les mateixes coses. Com més t’exposis a diferents situacions, més capacitat d’adaptabilitat guanyaràs i més segur et sentiràs.
Per acabar, us deixaré un conte popular que si no el coneixeu, de ben segur us evocarà una imatge molt gràfica respecte a aquest post i us farà reflexionar.
Explica el conte que un jonc i un roure van créixer junts a la vora del riu. Compartien les delícies de la primavera i la crueltat del fred hivern, però mai estaven d’acord. Un dia el roure li va dir al jonc:
Realment ets digne de compassió! La menor bufada d’aire et tomba. Les meves poderoses arrels són el millor antídot contra el vent. Saps que tinc raó!
Pot ser – va dir el jonc – tinc un aspecte dèbil i comprenc la teva preocupació. Però no et fiïs… la flexibilitat és la meva gran força, doncs encara que em doblegui, mai em trenco.
Després d’una llarga discussió va començar a bufar un vent increïblement fort. El jonc va ballar flexible a les peticions d’aquell vendaval. El roure, rígid i estricte, va quedar-se immòbil davant aquella fúria.
Al matí següent, el jonc es va alçar commocionat però viu i va descobrir al seu costat un gran forat just on el roure descansava les seves arrels.
