La malaltia d’Alzheimer és encara una de les grans desconegudes dins de les malalties neurodegeneratives. La causa del perquè es produeix la malaltia no es coneix. Es creu que hi pot haver diferents causes i per això hi ha múltiples formes de comportaments per part dels malalts. Hi ha algunes persones malaltes que són molt conscients, mentre que hi ha altres que són completament anosognòsiques al respecte. Les persones amb anosognòsia no reconeixen que pateixen una malaltia perquè tenen una lesió que no els permet reconèixer la seva situació real.
Aquests malalts diuen trobar-se perfectament, que no tenen problemes de memòria, sinó que són els altres que diuen que estan malament. Els afectats d’Alzheimer que no s’adonen, generalment, solen ser més difícils de tractar. Però, d’altra banda, són més feliços perquè “no els passa res”. El que sol passar és que sí poden ser més agressius perquè els altres són els que veuen fantasmes en ell i és llavors quan poden contestar i comportar-se de manera desafiant.
No li portem la contrària
Pot passar que el nostre familiar s’equivoqui en alguna cosa o no recordi alguna cosa que prèviament se li ha dit i que, sense voler, puguem recriminar-li que ja se li ha explicat anteriorment. El que molt probablement acabi succeint és que es posi nerviós i comenci llavors una “batalla campal” en forma de discussió. Posem-nos un moment en la seva pell. Ell no és que no recordi una determinada informació. Per a ell mai no ha existit aquesta conversa. Per tant, és “lògic” que s’acabi enfadant per alguna cosa que mai se li va dir. Pensem també en què ens ajuda a recordar-li què s’equivoca si al cap d’uns minuts tornarà a oblidar aquesta conversa.
No seguim la discussió
Si en algun moment es comença una discussió, quina necessitat hi ha de mantenir-la? És més útil que sortim de l’habitació sense intentar fer-li raonar. Hem de recordar que quan està alterat no podem fer-lo raonar. Canviem d’habitació i ens esperem uns minuts.
No ens fixem en els defectes, destaquem les coses ben fetes
És important dir-li què ha fet bé, ja que moltes coses no surten com a ell li agradaria. Per això, assegurem-nos d’elogiar també aquelles petites coses fetes correctament.
