La por és bona, és una resposta adaptativa. És una reacció que experimentem davant de situacions que desconeixem i davant les que podem sortir-ne ferits. Si no tinguéssim por estaríem exposant-nos a circumstàncies que ens podrien fer mal. És una espècie de filtre. El problema és que moltes vegades tenim por quan no n’hauríem de tenir. És una arma de doble tall perquè ens enfrontem a alguna cosa i la por moltes vegades ens guanya, amb la qual cosa no és tant el problema que un té sinó la por en sí, que es converteix en un problema.
1: Escriu la por en un paper i després fes-ne un debat
Si escriure en un diari, aquest exercici et resultarà fàcil d’aplicar. Si no acostumes a fer-ho, pots posar-ho en pràctica també. En primer lloc, anota el que et fa por o el que tant et preocupa de tu mateix.
“He perdut la meva vida.” “Ningú no m’estima.” “Tothom pensa que sóc un gran perdedor.” Sigui el que sigui el que està ressonant al teu cap, treu-ho i deixa-ho anar sobre el paper.
Després d’uns dies, torna i mira el que vas escriure. A la llum d’un nou dia algun dels teus temors poden semblar més melodramàtics del que pensaves. O potser et donaràs compte de que n’hi ha algun que és l’opinió retorçada d’una altra persona sobre tu (una ex parella abusiva, un pare fred o un company d’estudis que et treia de polleguera). Potser un pensament que va tenir algú de tu amb els anys l’has anat interioritzant com a propi.
La segona part de l’exercici és que escriguis una refutació a la teva por. (Nota: el primer cop que intentis això, probablement no podràs pensar en res, però segueix intentant-ho). Escriu el que diria el teu fan número 1. Deixa que el teu advocat defensor intern construeixi un argument. Anota totes les proves que soscaven la teva por, encara que pensis que no són importants. A continuació, inunda’t d’aquests nous pensaments i repeteix-ho. Crea una reserva de contra-pensaments que pots activar la propera vegada que la por es manifesti.
Si no aconsegueixes trobar els arguments necessaris per combatre les pors, porta’ls escrits en un quadern i que el teu terapeuta o psicòleg de confiança et doni un cop de mà perquè veuràs que són més fàcils de descobrir del que penses.
Enfronta’t a la teva por a poc a poc
En anteriors publicacoins ho hem dit i ho direm de nou: no has de saltar amb els dos peus directament a la piscina. Comença per metes petites, que siguin assumibles i poc a poc aniràs nedant en aigües més profundes. Però per aprendre a nedar, necessitem aigua (que és la nostra por) i poder tocar de peus al fons de la piscina (la nostra seguretat). Si el que et fa por és anar a una festa, planteja’t una petita fita social que t’incomodi però que no et faci tremolar en excés.
I recorda: enfrontar les pors, especialment al principi, et farà sentir malament. Això no és un passeig còmode. Però a poc a poc aniràs canviant la por per la confiança. D’això es tracta. En el moment, no et donaràs compte de que el canvi està passant. En el seu lloc, miraràs cap enrere i et donaràs compte de fins on has arribat. Et trobaràs fent, sense pensar, el que tant havies temut.
