Com més evitem una situació temuda, més poder li donem a aquesta situació i més reforcem la idea que es tracta d’una situació a la que cal tenir-li por. Per superar-la hem d’estar disposats a suportar una mica d’ansietat.
És del tot normal que l’ansietat s’intensifiqui quan provem alguna cosa que ens fa por per primera vegada. Podem recordar l’exemple de la pacient amb por al fitness. L’ansietat ha d’augmentar al principi per tal de donar-li alguna cosa al cervell per treballar. Recorda també que l’ansietat es comporta exactament igual per a tothom.
En una escala de 0 a 10 d’ansietat, busquem situacions que ens produirien un valor similar al 3. Si ens exposem a aquestes situacions, l’ansietat augmenta a un 4 o 5 al principi. Aquí ve l’important. Moltes vegades, quan notem que puja l’ansietat, fugim de la situació i no experimentem com de forma natural l’ansietat baixa per si sola. El problema està en no tolerar un increment del malestar a curt termini per un benestar a mig termini. Si ens quedem en la situació, veuríem que passat un espai de temps curt, l’ansietat tornaria a baixar a 3 per finalment anar baixant a 2 i a 1. La següent vegada que féssim la mateixa exposició es produiria de nou la mateixa corba però seria més ràpida i amb el temps cada vegada seria més plana. A aquest exercici se l’anomena teràpia d’exposició.
Moltes vegades faig el símil en si mai abans has anat al dentista. Oi que sí que hi has anat? La següent pregunta és: per què hi vas si fa mal? Segurament la teva resposta serà que hi vas perquè ho necessites per estar bé. La meva conclusió és que si estem disposats a sentir una mica de malestar físic per resoldre un problema físic, podríem estar disposats a tolerar una mica de malestar psíquic.
Prova-ho. El teu cervell s’acostumarà a força d’exposar-te i s’acabarà avorrint. Però és important que deixis que recorri aquesta corba d’ansietat. Quan les situacions de baix valor d’ansietat s’hagin reduït, pots passar a les que tenen un valor més elevat. A mesura que dominis més i més situacions, fins i tot les coses que pensaves que serien de 9 o 10, les començaràs a veure més accessibles.
Abans que te n’adonis, conduiràs a través de ponts en dies ventosos i plujosos i et podràs asseure al bell mig d’un restaurant aglomerat de gent. La proposta és infinitament més atractiva que seure a la sala d’urgències i que els metges que no tens res. No ho creus?
