Rehabilitació neuropsicològica

És molt comú que després d’haver patit un dany cerebral adquirit (un ictus, un traumatisme cranioencefàlic o TCE), quedin una sèrie de seqüeles que poden ser físiques o psíquiques. Per rehabilitar les físiques acudim als fisioterapeutes i als terapeutes ocupacionals. Per a les psíquiques (les funcions cognitives) tenim la figura del logopeda (llenguatge i parla) i del neuropsicòleg.

La rehabilitació neuropsicològica està destinada a treballar sobre els dèficits cognitius. És a dir, sobre les funcions mentals, com per exemple la memòria, l’atenció, la planificació, la organització… El que busquem es poder restaurar, en la mesura del possible, el funcionament mental més òptim que puguem esperar de la persona. Per assolir tal fita, des de la consulta s’aposta per:

• Exercitar les funcions cognitives, a través d’una àmplia gamma d’activitats específiques, amb l’objectiu de millorar el rendiment d’aquestes funcions.
• Entrenar a les persones en noves estratègies i habilitats per compensar els dèficits persistents.
• Adaptar l’entorn per fer més fàcil el desenvolupament de les activitats del dia a dia i, en definitiva, millorar la funcionalitat de la persona en el seu espai.

La rehabilitació es pot fer de diverses maneres: presencial, a distància, intensiva, semi intensiva… L’elecció d’una modalitat o una altra serà en funció de la pròpia persona i les seves circumstàncies. No obstant, totes les opcions de teràpia tenen en comú un aspecte: la continuïtat. És important que hi hagi una constància a l’hora de treballar per tal de que les diferents tasques i exercicis que es vagin practicant s’arribin a implementar en la vida diària. Com sempre m’agrada dir: “No n’hi ha prou amb que l’entrenador marqui una rutina. El canvi l’acabem fent quan cada dia anem al gimnàs a entrenar”. Des de la consulta ens proposem ser els entrenadors, a l’hora que pretendrem ser els motivadors.