Anorèxia i bulímia

La bulímia i l’anorèxia són les protagonistes dins del que anomenem els trastorns alimentaris. S’acostuma a pensar que amb l’anorèxia la persona deixa de menjar, que es produeixen vòmits i que per conseqüència, s’aprima. El que es veu és principalment això, però l’anorèxia és més complexa. L’anorèxia té origen en la imatge corporal distorsionada que es té d’un mateix juntament amb una gran por a augmentar de pes. Malgrat la persona estigui molt prima i en un pes baix, es veu a sí mateixa com a grassa. D’aquí que vingui la necessitat de restricció d’aliments i de purgar-se (provocar-se el vòmit). En el cas de la bulímia, la persona té episodis en els quals ingereix menjar de forma compulsiva (se’n fa un tip) i posteriorment, per un sentiment de culpa, en alguns casos s’expulsa el que s’havia menjat a través de vòmits o amb l’ús de laxants.

En ambdós trastorns apareixen també altres símptomes com la irritabilitat, l’angoixa, la tristesa que poden desembocar en trastorns com la depressió o l’ansietat.

Les causes, tant d’una com l’altra, així com de la resta de trastorns alimentaris, són desconegudes, tot i que els factors socials hi poden jugar un paper important. Els cànons de bellesa que la societat ha volgut vendre en moltes ocasions no corresponen amb els que es promouen des de l’àmbit de la salut.

Des de la consulta es pretén, treballant de forma conjunta amb el metge de referència, establir i mantenir unes pautes d’alimentació correctes i que la persona arribi a combatre les falses creences en relació al menjar i el pes.