Estrès

Socialment s’ha concebut l’estrès com el germà bessó de l’ansietat. Comparteixen algunes característiques comunes com ho són l’acceptació social que se’n té i que és signe de que estem ocupats. I sempre hem dit que estar ocupats és bo, oi? Per altra banda, també apareix un cert sentiment de resignació envers l’estrès. En les sessions hem observat que sovint els afectats ja han passat unes temporades excessivament llargues d’estrès abans de que acudeixin a la consulta, ja que ho concebien com quelcom inevitable i inherent de la societat en la que vivim.

No obstant, l’estrès apareix quan les demandes que ens arriben de l’entorn són més grans a les que podem donar resposta. Les demandes poden venir d’un sol entorn (per exemple diferents tasques a realitzar dins el treball) o pot ser producte de buscar l’equilibri entre les diferents parcel·les de la nostra vida. A causa de que algunes d’aquestes no reben la resposta tan òptima que voldríem nosaltres donar, apareixen una sèrie de manifestacions emocionals que originen el que entenem com estrès. L’angoixa, la ira, la preocupació, la ràbia, la impotència i la depressió poden ser alguns dels signes que acostumen a aparèixer i que delimiten l’estrès.

El primer del que hem de prendre consciència és que no tenim per què resignar-nos a viure amb estrès. El fet que la societat actual tingui un ritme de vida accelerat no significa que nosaltres l’haguem d’acompanyar al mateix compàs.

Des de la consulta es proposen tractaments en dos nivells:

• Actuar sobre les situacions més pertorbadores i crítiques a través de l’entrenament de tècniques d’inoculació de l’estrès i tècniques conductuals.
• Comprendre i reeducar l’estrès des de la perspectiva de la TREC, i treballar les exigències i pensaments que tots portem a sobre, que en molts casos, acaben sent irracionals i que són les que en gran mesura ens interfereixen i causen el malestar que percebem com estrès.